La DOP és el reconeixement a un conreu tradicional que es va iniciar a començament del segle XVIII, quan les noves espècies americanes de llegums, molt productives, es van imposar als camps volcànics, lleugers, porosos i fèrtils, fins al punt que també van acabar manllevant els noms de les espècies antigues anomenades fesols. Probablement, les llavors del Phaseolus vulgaris portades d’Amèrica van desplaçar les varietats ancestrals de Vigna sinensis (o Dolichos sinensis), de tavelles molt llargues i d’origen euroasiàtic, que deurien llegar-los els grecs antics.

De fet, avui, encara queden conreus locals de fesols menuts, mongets, fesolets, fesoles, fesolins, fesolines, banyolins, escurçatites, caragirats, guixons, fesols de l’ull ros o fesols de l’ull negre, sobretot al Pla de l’Estany i al Baix Empordà.