Diputaci de Girona
 

Les mels.

Paisatges, climes, microclimes i sòls diferents fan que la distribució, la varietat i el comportament botànics siguin diferents. Aquesta diversitat aflora especialment en la destil·lació del nèctar i demés secrecions de les plantes que es fa als ruscs o bucs. La mel és símptoma de riquesa floral i, sobretot, de salut ambiental per la presència d’abelles. L’Apis mellifica té, a més, la capacitat de treure més suc de varietat botànica d’un territori que els aficionats a les herbes remeieres i els ratafiaires. Per això, trobem i apreciem les mels de bruc, de castanyer, d’alzina o d’userda. I també, per això, les mels de mil flors varien d’un indret a un altre i adopten sabors i aromes, segons amb la perícia i els gustos de cada apicultor.

Les comarques gironines destaquen pels boscos de terra baixa i de muntanya, secs i humits, per les màquies mediterrànies i els prats alpins. Les abelles no discriminen cap espècie, natural o naturalitzada, salvatge, de camp de conreu o de jardí, urbana, periurbana o rural. D’aquesta manera les mels són infinites i variades, malgrat que puguin ser monovarietals.

La mel és la culminació dolça d’un àpat saludable, sobretot pels seus adeptes fidels que busquen lligams permanents amb la natura, per tots eles efectes beneficiosos sobre la salut més enllà de la dolços que aporta. Molta gent prefereix endolcir les infusions amb mel. També se’n fan pastissos, és imprescindible en els torrons clàssics i el pa amb mel és una dels grans records d’infantesa dels més llaminers.

Les mels amb segell Girona Excel·lent 2020 – 2021

Mel de til·lers del Pirineu de Girona

Dolça Abella són una parella d’apicultors transhumants que segueixen els moments òptims de floració de les diferents espècies d’interès mel·lífer, amb l’obrador i la botiga a Crespià, on crien les abelles. Així, dels ruscs del Pirineu han obtingut aquesta relaxant mel de til·ler de fulla gran. De color ambre clar, té una aroma floral lleuger, a vegetal verd i records de bàlsam i mentol. En boca, és balsàmica amb un final amarg i punts àcids.

Societat: Dolça Abella, SC

www.dolcaabella.com

Mil flors del Jardí Botànic Marimurtra

Les abelles de 14 bucs distribuïts per les 4,5 hectàrees del Jardí Botànic Marimurtra, de Blanes, fan una de les mels més excepcionals que qualsevol persona pugui imaginar i tastar, esclar. Disposen del pol·len de les flors de 4.000 espècies provinents d’arreu del món. La Fundació Cal Faust, constituïda el 1951, recull anualment 150 quilos d’aquest mel extraordinària.

Societat: Fundació Cal Faust

www.marimurtra.cat

Cap d’Ase del Cap de Creus

El cap d’ase és una de les espècies característiques de la flora del Cap de Creus, que arriba al seu màxim esplendor a començament de primavera quan aquest parc natural s’omple de clapes de color porpra. Això permet a Dolça Abella, que controla 300 abellars, en diferents parcs i paratges de les comarques gironines, obtenir una mel amb una elevadíssima representació de tomanyí. La mel de cap d’ase té una aroma floral suau i és dolça amb notes una mica acides.

Societat: Dolça Abella, SC

www.dolcaabella.com

El jurat del

tast d’olis.

Lluís Guerrero

Tècnic investigador de l’IRTA (Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries)

Natàlia Roig

Sommelier i professora del CETT (Campus de Turisme, Hoteleria i Gastronomia) de Barcelona

Joan Morillo

Sommelier i cap de sala del restaurant Divinum, de Girona

Josep Sucarrats

Periodista i director de la revista gastronòmica Cuina

Marc Orozco

Periodista gastronòmic. Programa Deixa’m tastar, de la Cadena Ser

Receptes relacionades.