Dels productes que figuren a la llista, quatre ho són de ple dret des de la primera edició: la poma royal gala, de la indicació geogràfica protegida Poma de Girona; les varietats de fesols gra petit i setsetmanera, de la denominació d’origen protegida Fesols de Santa Pau; la galeta Organic Teules, de Trias Galetes-Biscuits SA, de Santa Coloma de Farners, i els Ametllats (galeta d’ametlla), de Galetes Camprodon SA, de Camprodon.
Els altres 36 productes de 25 empreses diferents van ser escollits al mes de juliol durant uns tasts a cegues, un per cada família de productes seleccionats: anxoves, arròs, foie-gras, oli, vins, begudes locals, làctics i conserves de fruita i almívars. Per cada tast hi ha hagut un jurat de cinc membres, que s’han reunit en cinc escenaris diferents: l’Escola d’Hostaleria i Turisme de Girona; la masia d’El Celler de Can Roca; el centre Maram de l’Escala; l’IRTA, de Monells, i l’Escola d’Hostaleria de Figueres.
L’enorme prestigi de la cuina de les comarques gironines és fruit de la conjunció de molts factors, però sobretot de la història, definida per un encreuament de cultures i intercanvis, i de la riquesa agrícola, ramadera, pesquera i forestal. Aquesta suma d’elements s’alimenten mútuament i evolucionen plegats. Vet aquí el segell de qualitat agroalimentària Girona Excel·lent, que pretén posar a sobre la taula tot aquest bé de Déu de matèries primeres procedents de l’agricultura, l’horticultura, la viticultura, el conreu de l’olivera, la ramaderia, la pesca i les transformacions agroalimentàries artesanals i industrials de qualitat de les comarques gironines.
El 2014, sota el paraigua de la Diputació de Girona i la Cambra de Comerç, Girona Excel·lent va néixer per reivindicar els nostres monuments gastronòmics. Fruit de la terra i del treball de la gent de les comarques gironines, els productes Girona Excel·lent s’entenen com una fita remarcable, tan destacable com les esglésies romàniques, els paisatges o els museus que fan atractiu el nostre territori.
Tots els productes Girona Excel·lent s’elaboren al cent per cent a les comarques gironines i han estat seleccionats mitjançant tasts a cegues per especialistes de cada àmbit. En les taules de tast, hi han participat grans cuiners, sommeliers, gastrònoms i persones amb criteri contrastat i reconegut arreu del país.
Vivim en un territori en el qual el paisatge certifica una cuina variada, diversa i quasi autosuficient, d’ingredients quasi infinits. Tres dels nostres parcs naturals són arran de mar i la intervenció humana ha estat capital: el Parc Natural del Cap de Creus; el dels Aiguamolls de l’Empordà, i el del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter, amb olivars, vinyes i arrossars. Dos són a muntanya: el de les Capçaleres del Ter i del Freser i el de la Zona Volcànica de la Garrotxa, amb pastures i fesols. I en queda un de muntanyenc molt a prop del mar: el Parc Natural de l’Albera, amb fagedes, vaques fagines i suredes.
Són paisatges humanitzats, amb dòlmens, menhirs, masos, esglésies i ermites romàniques, monestirs, prats deliciosos, quilòmetres de paret seca, olivets i vinyes. Hi va haver un temps que les parets seques aguantaven la terra de milers d’hectàrees de ceps, plantats per obtenir vi, amb què acompanyaven celebracions i festejos.
L’agricultura primitiva ha deixat petjada a l’entorn. Els conreus permanents d’olivera, vinya o pomera són l’expressió del gust de l’home. Els olivars mil·lenaris han modelat paisatges espectaculars, harmònics i seductors, que combinen d’una manera simfònica amb les pomeres, la vinya, els camps d’arròs i d’altres cereals i l’horta. Aquests horts, al seu torn, són la versió més aristocràtica del paisatge. A l’horta comença la cuina gironina, la ceba del sofregit cuinat durant hores, pacientment, per ennegrir i confitar. L’hort és el sofregit del paisatge.