La combinació de fruita seca, d’ametlles, avellanes i nous, amb fruita dessecada, com panses i figues, han estat una de les postres tradicionals del país. Uns en deien postres de músic, de quan els músics tocaven tot el dia a les festes majors i aquesta menja era el seu únic sustent energètic. D’altres s’estimen més dir-ne grana de capellà, de quan els capellans anaven amunt i avall tot el sant dia i anaven picant de la grana dela butxaca de la sotana. Postres de músic o grana de capellà han presidir llargues i alegres sobretaules, amb garnatxa i moscatell, cafè i infusions, ratafia i altres licors. La combinació de panses, figues i nous és tan ancestral que ja apareix en nadales del segle XV.

Si els avellaners es concentren en els paisatges humits de la Selva, les nogueres, si bé les plantacions es concentren al Pla de l’Estany i la Selva, es reparteixen arreu del territori, ja que la base de la ratafia catalana són les nous verdes.