Van plantar vinya a la plana i als pendents. Les feixes que voltaven Sant Pere de Rodes van ser plenes de vinya, mantingudes per l’equilibri de desenes de quilòmetres de paret seca, que n’evitaven l’erosió causada per les pluges torrencials. Avui aquests elements del paisatge es recuperen per mantenir la història, per recuperar conreus i conservar la muntanya.
Al llarg de la història, diferents autors s’han referit al vi de l’Empordà. Un dels més cèlebres és Hans Christian Andersen, a I Spanien, publicat el 1866 sobre el seu viatge per la península els mesos de setembre a desembre del 1862, just un any abans de la primera aparició a Europa de la fil·loxera, aquell insecte que ens va canviar la història. L’escriptor danès va arribar a la península per l’Empordà, en diligència des de Perpinyà, última parada del tren abans de la frontera. Camí de Girona la diligència va parar a Figueres:
«A Figueres ens esperava la taula del dinar parada […]. La taula era plena de viandes, plates de carn de tota mena, peix bullit i peix fregit. Excel·lent taula per dinar en una Espanya de la qual es deia que no hi havia menjar que no es pogués tastar! Fruita incomparable, vi resplendent…»
Abans d’Andersen un dels grans savis medievals, Francesc Eiximenis (1330-1409), ja va elogiar els vins empordanesos d’entre els millors del món d’aleshores, segons llegim en un capítol del Terç del Crestià: «… Dels vermells de la terra no puix beure, per tal bec d’estiu calabresc de Santo Noixet, túrpia o trilla, picapoll de Mallorca, rosset o dels clarets d’Avinyó. D’hivern he del de Madrid de Castella, e d’aquells fins espanyols, o del de Gascunya, o del monastrell d’Empordà. (…) A sopar bec de Beuna o de sent Porçà e faç-me refrescar les cames amb aigües precioses.» Se suposa que el monastrell era un vi dolç, ja que té aptituds per als dolços com ha quedat palès a altres denominacions de la Corona d’Aragó.
El 1975 es va constituir la Denominació d’Origen Empordà, caracteritzada sobretot pels vins produïts amb les diferents varietats de garnatxa, que aquí pren el nom de lledoner, pel samsó o carinyena, el macabeu i el moscatell d’Alexandria.
Tanmateix, avui, el conreu de la vinya ja no es limita a l’Empordà, sinó que la producció abasta tots els territoris de les comarques gironins, des d’arran de mar fins a l’alta muntanya, vinificant de moltes maneres i estils, amb resultats diversos, uns ajustats als cànons i d’altres acostats al moviment dels vins naturals, totalment lliures, personals i amb resultats singulars.
El Celler Hugas de Batlle va començar el 2002 a Colera, amb l’idea clara de perpetuar l’entorn, sense perdre el fil de la història. Així va plantar les vinyes enfilades en terrasses de pedra seca, amb magnifiques vistes al Mediterrani, que dóna caràcter als seus vins. El Vall de Molinàs Blanc és un vi elaborat només amb Garnatxa Blanca veremada manualment, amb una criança de tres mesos en botes de roure francès.
Societat: Celler Hugas de Batlle, SA
El Celler de Gerisena ha elaborat aquest vi amb raïm veremat manualment procedent de vinyes de lledoner blanc de més de 50 anys. Abans de la fermentació del most ha fet una maceració pel·licular del raïm per extraure els aromes primaris de la fruita madura. Posteriorment, el most es macera sobre borres una setmana per extraure el potencial aromàtic. La vinificació de most flor es fa a temperatura controlada. La criança es fa en botes noves de roure francès durant 5 mesos amb les mares del vi.
Societat: Agrícola de Garriguella i Rabós SCCL
Els rosats van ser durant el passat els vins més característics de l’Empordà. Ara Vinyes dels Aspres presenta aquest Oriol Rosat 2019, elaborat exclusivament amb garnatxa roja, una de les varietats més característiques de l’Empordà. De color roig brillant viu, entre el maduixot i l’ull de perdiu, és un rosat amb força cos. Aromàticament té herba fresca amb notes cítriques, a la boca hi apareixen notes de figues fresques i cireres d’arboç.
Societat: Joaquim Albertí, SA
La cooperativa d’Espolla, fundada el 1931, elabora aquest vi amb un cupatge d’un 85% de lledoner negre i un 15% de lledoner roig. El Babalà és un vi negre de maceració mitjana fermentat en dipòsits de ciment i amb una criança de 4 mesos en contacte amb les mares i trossos de roure. Color vermell cirera, té una aroma de fruita fresca amb records anisats i, en boca, és llaminer i tànnic.
Societat: Celler Cooperatiu d’Espolla, SCCL
El Celler Roig Parals és un celler familiar amb 18 hectàrees de vinya que el 2004 es va incorporar a la Denominació d’Origen Empordà. Tot i això, la seva activitat al conreu de la vinya és documentada el 1850 a Mollet de Peralada, per la qual cosa tenen alguns ceps centenaris. Precisament, el Camí de Cormes és un vi negre elaborat amb raïms de carinyenes centenàries, que donen una gran personalitat.
Societat: Roig Parals, SL
El garnatxa o granatxa és vi generós amb records de rancis ancestrals, ja que se’n fan criances oxidatives en velles botes de fusta, que concentren sabors i aromes i s’amaren de la memòria de les soleres antigues. La gent sol quedar encantada davant les desenes de garrafes irregulars alineades a sol i serena, envellint i oxidant garnatxes empordaneses. Situades a finestres, replans, escales, racons de patís, aquestes garrafes són d’una plasticitat fascinant.
Tot i que els Pairó tenen una llarga història al costat del vi que documenten a partir del 1871, el Celler Pere Guardiola no neix fins a final dels anys 1980’s. Amb soleres de la garnatxa de la seva bota va començar a fer el Torre de Capmany exclusivament amb raïm de la varietat lledoner blanc. Es cria pel sistema tradicional empordanès de velles soleres familiars, un mínim de dos anys.
Societat: Pere Guardiola, SL
El Celler Roig Parals fa aquest vi dolç natural amb raïm moscat de gra petit procedent de vinyes velles i sobremadurat a la planta. El moscatell és un dels vins dolços més clàssics de l’Empordà, generalment més dolços i florals. Roig Parals hi afegeix elegància i subtilesa.
Societat: Roig Parals, SL
La Cooperativa Agrícola de Garriguella i Rabós dedica 30 hectàrees de les seves millors vinyes velles, amb una mitjana de de 70 anys, als vins del seu Celler de Gerisena. Tot i que Garriguella és famosa per la garnatxa, el Celler Gerisena presenta un dolç de samsó (carinyena) negre de vinyes velles de muntanya de més de 50 anys, que ha criat 12 mesos en botes de roure i 12 mesos en àmfora de terrissa de terracota no cuita.
Societat: Agrícola de Garriguella i Rabós SCCL
Color d’arrel de cirerer. Aromes de confitura de préssec de vinya, flor de taronger i d’ametller, mantega fresca, clova de coco, matafaluga i nous. Sabor a moniato al caliu i fruita seca. Tot això és al Bac de les Ginesteres, un dels vins més singulars de l’Empordà. Vinyes dels Aspres l’elabora amb raïm de garnatxa roja, que deixa pansir 59 dies, abans no el premsa com si fos fresc. Un cop fermentat durant mesos en dipòsits d’inox, el fan madurar 50 mesos a sol i serena en garrafes de vidre de 20 litres.
Societat: Joaquim Albertí, SA
Sommelier del restaurant El Celler de Can Roca, de Girona
Presidenta de l’Associació Catalana de Sommeliers
Professor de l’Escola d’Hostaleria i Turisme de Girona
Professor de l’Escola d’Hostaleria i Turisme de Girona
Sommelier del restaurant Casamar, de Llafranc
Professor de l’Escola d’Hostaleria i Turisme de Girona
Sommelier del Giroví, concurs de vins i caves de Catalunya
Sommelier del restaurant El Celler de Can Roca, de Girona
Sommelier del restaurant Miramar, de Llançà
Sommelier i professora del CETT (Campus de Turisme, Hoteleria i Gastronomia) de Barcelona