L’any 1975 es va constituir la DO Empordà. Sota aquest distintiu hi ha vins produïts amb diferents varietats de garnatxa, també anomenat lledoner, amb samsó o carinyena, macabeu i moscatell d’Alexandria.
El compromís amb el paisatge i amb la sostenibilitat del territori va portar una desena de cellers empordanesos a adherir-se el 2018 a la marca «Taps de Finca», una iniciativa impulsada per l’Institut Català del Suro i la DO Empordà per reivindicar el suro autòcton. Precisament, la surera, també anomenada alzina surera o suro (Quercus suber), és un dels elements essencials del paisatge mediterrani. La surera, més que qualsevol altra espècie vegetal, conviu força bé amb el foc: té una gran capacitat de regeneració després d’un incendi.
Una tendència dels compromisos amb l’entorn i amb l’ultralocalisme per assolir la universalitat són els vins naturals: mínima intervenció, llevats indígenes, sense sulfits afegits… Veureu que aquests vins s’han incorporat amb naturalitat a la filosofia general, cadascun en una categoria —jove o no, blanc o negre— o bé sense cap categoria específica.

Tot i que els Pairó tenen una llarga història al costat del vi que documenten a partir del 1871, el celler Pere Guardiola no neix fins a final dels anys 1980. En el segle xxi creen la marca Anhel d’Empordà, a la qual només inclouen varietats de l’Empordà i vins ecològics. L’Anhel d’Empordà blanc és un vi fet només amb raïms de garnatxa blanca, veremats manualment, en què el most flor ha fermentat en botes de roure francès. De color groc pàl·lid i brillant, és afruitat i floral, amb una bona acidesa i estructura.
Societat: Pere Guardiola

David Saavedra fa aquest vi blanc madurat amb raïms de les varietats garnatxa blanca i malvasia, plantades a les 12 hectàrees de vinya que treballen a Calonge. Després de dotze dies de fermentació en fred i tres mesos amb les mares, sense clarificar, filtrar, ni estabilitzar, ha fet dos mesos en criança de roure francès. Tot plegat dona un vi complex, especiat, amb fruita de pinyol i floral.
Societat: Celler Viníric

El cabernet sauvignon per fer aquest vi rosat ha esta veremat en una vinya de la part més alta del Cap de Creus, sobre sòls de pissarra, amb gran exposició lumínica i influenciada per la tramuntada carregat d’aire salí de la Mar d’Amunt. Per obtenir el vi rosat, el most no ha estat macerat i es fermenta en dipòsit d’acer inoxidable. El resultat és un vi brillant del rosat de pedra preciosa. És fresc i festiu, floral, amb notes de fruita vermella, i molt llaminer.
Societat: Celler MF – Sa Perafita

Mas Llunes és un celler familiar que documenta la seva presència a Garriguella des del 1331. Només elaboren vins de vinyes pròpies, algunes amb més de cent anys, seguint les normes de producció ecològica, buscant l’harmonia entre els ceps i la biodiversitat autòctona. Maragda és un vi negre jove, fet de garnatxa negra, carinyena i merlot. De color cirera, conserva tota la fruita fresca i les aromes de la seva joventut.
Societat: Mas Llunes

Vins de Taller és un projecte nascut a començament de segle a Siurana d’Empordà, vinculat a l’ecologia i a la biodinàmica. Aquest vi negre madurat és fet amb raïm merlot collit a mà i seleccionat a taula, plantat el 2002 a Siurana d’Empordà. Amb una criança en botes de roure francès durant sis mesos, és un vi voluminós, estructurat, tànnic, i té aromes de fruita vermella, vainilla i torrats.
Societat: Clos de Basella

El celler Mas Llunes elabora el seu escumós brut nature pel mètode tradicional, amb raïm de les varietats garnatxa blanca i macabeu de les vinyes del paratge de Fontanilles, dins l’Espai Natural Protegit de la Xarxa Natura 2000 de l’Albera, plantades en sòls de pissarra i treballades aplicant una viticultura sostenible respectuosa amb l’entorn. Després de vinificar les varietats per separat, es va fer el cupatge i la segona fermentació en ampolla, amb una criança de 48 mesos abans del degollament. De color palla pàl·lid, aquest escumós és fresc i elegant i té aromes de fruita blanca i cítrics, i notes de pastisseria i llevats.
Societat: Mas Llunes

El Celler Gerisena ha elaborat aquest escumós ancestral només amb raïm de la varietat garnatxa roja procedent de vinyes situades al terme de Garriguella i amb llevats autòctons. És de color groc, té la bombolla petita, és molt fresc en boca, desprèn unes aromes intenses de fruita blanca i té un toc cítric final. El celler recorda que, en tractar-se d’un ancestral, pot presentar precipitacions naturals, per causa de la intervenció mínima que hi ha hagut.
Societat: Celler Gerisena

Elaborat totalment amb raïm de la varietat garnatxa blanca, veremat manualment i fermentat en contacte amb les pells del raïm i amb llevats indígenes de la mateixa vinya, sense cap addició de sulfits en tot el procés d’elaboració, l’Esventat és un vi de mínima intervenció, que ha fet vida en dipòsits d’acer inoxidable fins a l’embotellat. De color groc brillant, amb aroma de cítrics, fruita seca i fruita confitada, és un vi molt estructurat.
Societat: Mas Llunes

Vinyes dels Aspres elabora a Cantallops aquest vi brisat exclusivament amb lledoner blanc (garnatxa blanca), macerat amb les pells durant una setmana, fet que li dona el color groc daurat, i fermentat en botes de roure francès de 2,25 hectolitres, amb llevats salvatges i sense addició de sulfits. Amb tocs aromàtics de poma al forn, vainilla, pell de taronja i fruita confitada, a la boca és un vi ferm. Aquest vi està tapat amb tap de suro procedent de les seves suredes.
Societat: Vinyes dels Aspres

Mas Vida és un projecte de petit format de Cistella, a l’est de la Mare de Déu del Mont, a les Garrotxes d’Empordà, amb 7 hectàrees de vinya, 17 d’olivets i 58 de bosc propi. Aquest projecte es desenvolupa al voltant de l’ermita de la Mare de Déu de Vida i es regeix pels criteris de l’agricultura regenerativa, per aconseguir un sòl més viu. Vida en Taronja és un vi brisat en àmfora, de raïm de la varietat sauvignon blanc veremat en tres feixes situades a menys de cinc-cents metres d’aquest celler de Cistella.
Societat: Mas Vida Celler

Celler Gerisena és filla de la Cooperativa Agrícola de Garriguella, una de les cooperatives més antigues de l’Empordà, amb 173 hectàrees de vinya. D’aquestes, les 30 hectàrees de vinyes velles amb una edat mitjana de 80 anys per cep són per al Celler Gerisena. Finca la Sureda és un vi fet només amb raïm de vinyes velles de muntanya carinyena roja i gris d’una finca del mateix nom de terreny pissarrós del 1960. El tap és de suro natural de suredes de les finques de l’Empordà. És un vi amb reflexos daurats, net i brillant, amb aromes de fruita blanca, flors blanques i cítrics, que continuen en boca, on es manifesta llarg i complex.
Societat: Celler Gerisena

La dissenyadora, model i filantropa Elsa Peretti va construir el celler Eccocivi entre el 2007 i el 2008 en un paratge al mig de les Gavarres, a Sant Martí Vell, un poble que ella va contribuir a restaurar i reconstruir, començant per Ca l’Elsa, el seu mas. Malgrat que bona part de la vinya és conreada en sol volcànic, la garnatxa negra d’aquest vi de fermentació espontània prové totalment d’una finca de la vall dels Boscals, de sòls profunds amb còdols i esquistos, fruit de torrentades mediterrànies. Envellit vuit mesos en bocois usats de 500 i 600 litres, d’un roig intens, s’hi troba fruita vermella especiada, amb mineralitat i taní suau. S’embotella sense clarificar, estabilitzar ni filtrar.
Societat: Eccocivi
A la literatura abunden referències a la sobretaula, un moment que sol ser dolç, no pas per les galetes o pels vins, sinó perquè les estones a taula després de menjar solen ser memorables, propiciades per la bona companyia i pels vins que es treuen a taula quan s’augura un episodi per recordar.
Una part de la tertúlia pot referir-se a la dolçor dels vins. Que si el moscatell és dolç, floral i melós. Que si el garnatxa, vi dolç natural elaborat amb lledoner, és el producte més singular i característic de la denominació d’origen. Que si agrada amb una concentració de sucre més alta, o bé amb un alt grau d’oxidació, aproximant-se als rancis ancestrals. De fet, tornen les criances oxidatives en velles botes de fusta, de tradicions antigues, recuperades per preservar el gust exquisit dels nostres avantpassats pacients.

El Celler Cooperatiu d’Espolla té una arquitectura magnífica i unes botes espectaculars per a la criança i l’envelliment dels vins dolços. Justament, les soleres de les botes on la seva garnatxa fa la criança oxidativa daten del 1931, de quan va ser inaugurat l’edifici. Aquest vi dolç natural s’ha fet amb raïms de les varietats lledoner blanc i lledoner roig, al qual s’ha afegit alcohol vínic a mitja fermentació. De color ambre, tirant a caoba, el garnatxa és el gran vi de postres empordanès.
Societat: Celler Cooperatiu d’Espolla

Els dolços garnatxes són dels vins més característics de l’Empordà. A més, aquest és fet amb lledoner roig, una de les varietats emblemàtiques, apreciada perquè dona un most rosat. Aquest vi de panses és, a més, naturalment dolç, ja que, un cop veremat, els millors raïms s’han deshidratat durant cinquanta dies amb l’ajuda de la tramuntana. El novembre, aquestes panses, amb la meitat d’aigua que el raïm fresc, es premsen per obtenir un most molt concentrat en sucres, que va fermentant lentament durant mesos en dipòsit d’acer inoxidable fins a obtenir de forma natural aquest vi ataronjat, melós, perfumat, seductor.
Societat: Vinyes dels Aspres

El moscatell sempre ha estat a la sobretaula al costat de la garnatxa per acompanyar la fruita seca, les galetes i els bunyols. El celler Pere Guardiola té una experiència enorme en l’elaboració de vins dolços, que presenta sota la marca Torre de Capmany. Fresc, floral i de dolçor elegant, el seu moscatell és un vi dolç natural elaborat exclusivament amb raïm de la varietat moscatell romà.
Societat: Pere Guardiola

Vinyes dels Aspres, de Cantallops, té el celler a Can Batlle, una casa pairal al peu de l’Albera, ja esmentada al segle xvii. Només treballen i veremen raïm de la seva propietat, de les varietats tradicionals més adaptades al país, per fer els vins més característics de l’Empordà. El Bac de les Ginesteres és un dels vins més singulars, laboriosos i elogiats. Un cop veremada la garnatxa roja, es deixa pansir cinquanta-nou dies i es premsa com si fos fresca. Un cop fermentat durant mesos en dipòsits d’acer inoxidable, el fan madurar, oxidar, cinquanta mesos més a sol i serena en garrafes de vidre de vint litres. I en surt aquell vi dolç oxidat o aquell ranci dolcet tan reivindicat.
Societat: Vinyes dels Aspres

El Celler Martín Faixó té 18 hectàrees de vinya sobre sòls de pissarra. Exposades a la tramuntana i pròximes al Mediterrani, marquen la identitat del vermut aportant frescor, estructura i una mineralitat característica. Una part de les varietats d’aquestes vinyes són representades en aquest vermut tan especial. S’han seleccionat i fortificat vins de garnatxa negra, merlot i moscatell d’Alexandria, que s’aromatitzen amb espècies botàniques del Parc Natural del Cap de Creus. Ideal per prendre sol o en cocteleria, aquest vermut de gran fragància i d’un color caoba tan elegant, ha estat arrodonit catorze mesos en botes de roure francès.
Societat: Celler MF – Sa Perafita

Fundat per cinc amics del món de l’esquí i professors, Rosa Españó, Xavier Domingo, Marcel Cardeña i els enòlegs Anna Baqués i Isaac Rigau, Llivins neix el 2012 de la passió per la muntanya i el vi. Floc DGel és un vi de gel i de muntanya de cap a peus, produït a 1.225 metres sobre el nivell del mar, fet de raïm de la varietat sauvignon blanc, veremat la mateixa nit de la gelada, perquè sigui el gel qui faci trencar les pells. Per això el celler és al costat mateix de la vinya. El most es fermenta en acer inoxidable i el vi es sotmet a una criança de quinze mesos en bota de roure francès de torrat mitjà. La vinya és de cultiu ecològic certificat, complementat amb idees de permacultura i d’agricultura regenerativa; tenen hotel d’insectes. Conreen una hectàrea de vinya, en una part de la qual s’hi experimenten antigues varietats pirinenques recuperades, per estudiar-ne la viabilitat.
Societat: Llivins

Aquest vi naturalment dolç és genuí, especialment per la combinació de muscat i malvasia, varietats que, en general, viatgen soles. Per concentrar sucres, àcids i aromes i per estalviar-se l’encapçalament, es deixa pansificar el raïm a la vinya, fins que redueix més de la meitat el volum; es premsa i es fermenta, de manera que queden molts de sucres residuals. Aquest vi s’envelleix en una bota de roure francès amb una solera del 2017. Cada cop s’embotella la meitat de la bota.
Societat: Celler Viníric

Viticultors a Capmany des del 1894, la família Arché Pagès va decidir crear el seu celler propi el 2004, en arribar a la cinquena generació. Sota la batuta de Bonfill Arché conreen 23 hectàrees de vinya, principalment de les varietats lledoner blanc, negre i roig, i de carinyena blanca i negra. Per fer aquest vi bullit fan servir lledoner negre de la vinya de l’Hort, plantada el 1995. El vi bullit és una tècnica per fer vi dolç sense pansir el raïm o sense encapçalar amb alcohol. Segueixen la fórmula del seu besavi Peret, la segona generació, que sempre anava en bici, com s’ensenya a l’etiqueta. Un cop tenen el raïm al celler, el refrigeren en càmera, en lleven la rapa, el premsen i en maceren el most un dia. Al següent dia bullen el most força hores fins a obtenir la concentració de sucres volguda. Un cop fred, es posa a la bota i es deixa engegar la fermentació de manera espontània. El vi final, de 12º, el deixen envellir tres anys en botes velles de roure.
Societat: Celler Arché Pagès

La família Martín Faixó, amb més de seixanta anys de compromís amb el Cap de Creus, el 2003 va restaurar el Mas Perafita, una masia del segle xiv entre Cadaqués, Roses i el Port de la Selva, per desenvolupar-hi el projecte vinícola que van engegar el 2000. Elaboren la mistela amb raïms de la varietat moscatell d’Alexandria. El resultat és un vi ambre que conserva tota la dolçor del most del moscat, amb aromes de mel, panses i roses, amb sabor d’albercoc i fruita seca.
Societat: Celler MF – Sa Perafita

Els vins rancis, com tots els vins de criança oxidativa, venen d’un passat gloriós i comparteixen la passió dels grans sommeliers i aficionats del vi d’arreu del planeta, que aprecien la seva sequedat. A la cuina catalana, els vins rancis intervenen en moltes receptes tradicionals, a banda que mariden amb sobretaules basades en el dolç i el salat, com les coques dolces amb fuet o llonganissa. El Ranci del Bocoi del Celler Cooperatiu d’Espolla està fet amb raïms de lledoner roig i lledoner blanc lleugerament sobremadurats, amb una posterior criança oxidativa pausada en dipòsits de fusta i amb una solera molt antiga.
Societat: Celler Cooperatiu d’Espolla